La bellesa no existeix…, almenys tal com ens la marquen les modes i estereotips. Cada dia rebem un constant bombardeig d’imatges i publicitat a les revistes, a la televisió, a les pel.lícules, al metro, al bus, a les tanques publicitàries, a tot arreu! Ens marquen com hem de vestir, quines ulleres hem de portar, i en definitiva quins són els canons de bellesa estàndards que ens influeixen fins a tal punt de canviar els nostres habits estètics i de consum.
Un dels més greus, és el tipus de bellesa que influència sobretot a les noies adol.lescents.
La sempre difícil edat juvenil, es pot veure agreujada per la pressió que tenen moltes noies adol.lescents per sentir-se guapes o atractives segons aquests canons de bellesa tant marcats, fins al punt de que si no pots arribar a l’estàndard de bellesa et pots sentir aïllada o menystinguda, o simplement sentir-te diferent o ‘freak’ per la resta de companys.
Aquesta pressió pot afectar negativament a la personalitat i als habits dels adol.lescents, també en els nois cada vegada més. Els preocupa molt més com han d’anar vestits, quin pentinat han de fer-se o quines ulleres estan de moda, que no pas els estudis, la política o la cultura en general.
Es molt habitual veure noies que compren revistes del cor o de moda juvenils i no tant juvenils, amb centenars de pàgines plenes de fotografies de famosos, moda i suggerències per estar guapa, sempre guapa. Aquesta constant pressió per estar guapa i anar a la moda pot conduïr al fracàs personal i psicològic o també a conductes d’anorèxia i altres, que poden a rribar a ser molt greus per la salut del noi o noia.
Per la xarxa circula un anunci de publicitat de la casa de bellesa DOVE que crida molt l’atenció; mostra els trucs per convertir una noia aparentment normal, amb la cara perfecte que tota adol.lescent aspira a tenir, d’acord és clar, amb els canons de bellesa actuals. Com podem comprovar en l’spot, amb trucs de maquillatge i sobretot de Photoshop, una cara qualsevol pot convertir-se en una supermodel, en definitiva tot el que ens poden vendre com a natural, pot ser artificial, i en aquest cas fins-hi tot DOVE fa us d’això per desmarcar-se i vendre els seus productes que precisament són de bellesa.
Sense més rotllos ni paraules, l’anunci de DOVE us deixo l’enllaç del vídeo, jutgeu per vosaltres mateixos:
En Dave, el nostre explorador dels gadgets més inversemblants, ens porta en l’última secció de la temporada una sèrie d’estris estiuencs com un sofà per a la platja, una sandàlia amb obridor de cerveses i un reposacaps amb ràdio. Totes les comoditats possibles perquè no tingueu excuses per anar a la platja.
Per escoltar el podcast d’aquesta setmana feu clic al ‘play’–>
Com sempre, cercant gadgets freaks per la xarxa, m’he topat amb aquest artilugi que potser el gadget definitiu per aquest estiu. Es tracta de l’ ‘Underwater Digital camera Mask‘ de la casa LIQUID IMAGE, és a dir, unes ulleres subaquàtiques amb camèra digital incorporada. Perquè portar dos gadgets quan ho pots tenir tot en un?!?
Està disponible en 3.1 i 5 megapixels, memòria interna i possiblitat d’afegir targetes de memòria, una petita pantalla display LCD, i el més important, sumergible fins a 5 metres!
Realment ho trobo collonut, però freakissim al mateix temps, però sempre podrem unes fotos i vídeos d’allò més divertits aquest estiu a les platges i piscines. Atenció noies amb bikinis a les picines, per si veieu un geek amb unes ulleres grogues sota de l’aigua.
Feia molt temps que no havia vist un projecte tant interessant. OLPC Respon a ONE LAPTOP PER CHILD, és una fundació americana fundada per Nicolas Negroponte, el mític professor del MIT (Massatchussets Institute of Technology) l’objectiu de la qual es la fabricació i distribució d’un ordinador portàtil de molt baix cost per enviar als nens dels països en desenvolupament. Actualment al món hi ha 2.000 milions de nens sense o amb molt poca educació. La fundació estàestà duent a terme diferents campanyes per tal de conscienciar a la població de l’anomenat 1r món perquè aporti diners per enviar ordinadors als nens de països com Nicaragua, Perú, Nigèria, Haití, Afganistan, Ruanda o Cambodja i molts altres països que s’hi van apuntant. També hi ha la possibilitat de que els governs d’aquests països facin compres massives a preus encara més economics dels 200 dollars (140EU al canvi aprox.) que costa actualment l’OLPC.
Una de les campanyes que ha tingut més èxit als EEUU ha estat la GIVE ONE GET ONE (donant un i en reps un altre) per 400 dollars un nen o nena d’algun d’aquests països rebrà un ordinador i també tu en rebràs un altre per un dels teus fills. La campanya ha estat funcionant molt activament amb espots a la TV de famosos i una recaptació de més de 2 milions de dollars diaris, el que signifiquen milers i milers d’ordinadors cada dia.
L’ordinador te una bateria de llarga durada, d’unes 6 hores, també disposa una font d’alimentació dinàmica que accepta de 9 a 40 volts d’entrada, amb el que facilita que es pugui carregar amb una maneta o amb plaques solars.
Utilitza una versió especial de LINUX, té una webcam, USB i WIFI, amb el qual els nens podran aprendre a llegir, escriure, idiomes, etc.
Encara que sembli agosarada, la iniciativa es fnatàstica, ja que pot ajudar molt a tots aquests nens a tenir més educació i millors oportunitats per al seu futur.
Sembla que els ratolins i els teclats hagin extistit tota la vida…, doncs no, només fa uns 20 anys que existeixen,, bé el teclat, una mica més; però, us imagineu un sistema alternatiu per comunicar-nos amb els nostres ordinadors o aparells audiovisuals?
Us imagineu sistema encara més intuitiu, més fàcil, més interactiu, directe i sobretot visual Doncs, els companys de l’ITP de la universitat NYU, ja fa temps que estan desenvolupant un sistema que funciona amb les nostres mans i dits directament sobre la pantalla tàctil. Es tracta de moure els dits d’una o dues mans sobre de la pantalla per arrosegar carpetes, moure’ns per una foto o un mapa, fer zoom amb les dues mans mitjançant diversos moviments i menus flotants.
Sembla que els amics d’Apple, han pres nota, o potser han contractat els enginyers de la NYU, perquè el próxim, i esperat, mòbil d’Apple, l’iPhone, portarà integrat aquest tipus de tecnologia a la seva pantalla tàctil.
Val la pena observar aquest vídeo on fan diverses demostracions i possibilitats d’us d’aquesta comunicació ‘ala’ ciència ficció. Tremola, Tom Cruise!
Quasi tothom coneix o sap qui és Bill Gates, l’home més ric del món, arxi-milionàri indiscutible, però malhauradament és més conegut per la seva quantitat exagerada de fortuna acumulada (87.000 milions de dollars) que no pas per ser el president de l’empresa americana multinacional MICROSOFT amb el seu producte estrella, el Windows, el sistema operatiu més utitlitzat del món.
Però en canvi molt menys coneguda és la figura de l’Steve Jobs, un altre dels grans dins del món de la informàtica, carismàtic i venedor absolut, l’Steve als seus 50 anys d’edat, acumula una sèrie d’èxits indiscutibles, co-fundador de la marca APPLE, i també de PIXAR (recentment venuda a Disney). L’Steve passa per ser un dels creadors de l’ordinador personal tal i com el coneixem, i l’arífex del sistema operatiu MACOS, un sistema pioneer i molt senzil d’aprendre i utilitzar, que tot i no tenir la popularitat del Windows cada vegada li pren més terreny.
Però dels pocs que hem anat seguint la trajectòria d’aquest home, pocs sabiem els detalls, la seva infantesa, la seva juventud, detalls que explica ell mateix en aquesta conferència de la graduació dels alumnes de la Universitat d’Stanford de California l’any 2005. Seguint el seu discurs descobrirem secrets i anecdotes de la seva vida, unes paraules que no et deixaran indiferent, la demostració de que començant des de zero es pot arribar molt lluny.
Aquest hivern ens demostra una vegada més, que això del canvi climàtic va de debò, o no!. Mentre a pràcticament a tota Catalunya, sobretot a les zones costaneres es gaudeix d’un sol inusual, hi ha llocs on sembla que res canvia, a la plana de Lleida, gaudim o sofrim d’un ambient, gris, fred, gèlid, espès, i sobretot molt humit: la boira. La boira fa acte de presència durant l’hivern a les nostres contrades, ens envaeix una sensació opaca que penetra els camps i carrers dels pobles com si d’un gran fantasma es tractés. La combinació de boira amb temperatures sota zero causa un fenomen molt típic i alhora curiós al nostre voltant, és tracta de el gebre o gebrada, una fina capa blanca gelada ho recobreix tot, sobretot arbres i cables, és com si visquéssim dins d’un gran congelador. La veritat és que a mi m’agrada molt, i més enllà del fred i de temperatures que patim el paisatge és molt especial, fins-hi tot romàntic… i és per això que cada any surto a fer un vol amb la càmera i intento capturar detalls i fragments d’aquest fenomen únic i preciós.
Visiteu la galeria amb fotos del Parc de Sant Eloi durant aquests ultims dies de Nadal del 2006
Uffff! acabo d’aterrar, provinent de Marrakech, una ciutat en constant bullícia a més de 40 graus de temperatura i amb la seva mítica plaça EL FNA plena de turistes i de caçadors de turistes… Aquestes són les primeres paraules de l’article que estic preparant després de passar 10 dies al Marroc. Un gran país amb grans contrastos, i immers en un constant creixement econòmic, turístic i urbanístic. En els propers dies aniré penjant la meva pròpia guia d’un viatge no organitzat pel Marroc.
Mentrestant la tornada a la realitat, a la feina i a la rutina diària ha estat més dura del que em pensava, tinc una sensació d’entre tristesa i cansament,,, m’imagino que l’impacte després de l’estada al país veí es manté viu al meu pensament i em fa reflexionar, per una banda admiro la fraternitat entre els homes i el ritme de vida al desert, per altra banda penso en les poques oportunitats que hi ha en aquell país, però sobretot penso en l’atontament general en que la nostra societat viu, les modes, la pressa, l’ambició, l’ostentació, el consum, l’enveja, la competitivitat, la pèrdua de la cultura i tradicions, ufff crec que no acabaria mai aquest llistat de defectes que té el nostre món.
El setembre, com el gener són dates típiques del tornar a començar, de pensar en nous projectes, de venda massiva de fascicles i d’inici de tota classe de cursos i estudis. No tardaré en entrar a la roda del dia dia, una roda amb tanta inèrcia que és quasi impossible d’aturar. El contacte amb la gent d’Àfrica m’ha fet pensar, obrir encara una mica més la ment i observar una mica des de fora la nostra vida a occident, crec que tenim d’aprendre molt de les cultures del sud, on encara, la fraternitat i el cor van per davant de tot.
Amics, després d’uns quants dies de treball amb la màquina, arriba l’hora de desconnectar una mica i fer unes vacances dins de les vacances. Ens desplacem temporalment uns quants dies al nostre país amic, el Marroc. No se si allí encara tenen màquines arcade, en tot cas ja investigaré, i tranquils la Dave arcade està apunt de completar-se, i per aquells que us connecteu sovint, he deixat programats més episodis que s’aniran activant automaticament durant aquesta setmana.
Després d’anys en projecte i de eterns endarreriments, aquest estiu sí!, aquestes vacances sí, em poso en marxa amb amb la construcció de la DAVE ARCADE, una cabina o màquina recreativa al l’estil dels 80s feta des de zero.
Feia molt temps que tenia al cap fer-la i ara durant les vacances d’agost és quan disposo del suficient temps lliure suficient per poder construir una maquina recreativa, amb comandaments tipus joystick, un ordinador i una pantalla plana dins amb connexió WIFI i un teclat per poder connectar-se a internet i poder manipular el sistema, i a més, tenir funcions de jukebox musical amb comandament a distància. Pel que fa els jocs clàssics arcade, instal.laré el mític emulador MAME en la seva versió de MAC, aquest emulador dona la possibilitat de poder jugar a més de 2.500 jocs recreatius clàssics com el Tetris, el Pacman i molts altres en els quals vam jugar tantes hores durant la nostra infància.
Bé, de fet construir la màquina serà tot un repte, i tot i que a la xarxa s’hi pot trobar força informació i molts exemples de màquines ja fetes, no serà un repte fàcil ni ràpid.
Aniré penjant tot el procés al bloc amb fotos i vídeos per si us voleu animar a fer la vostra pròpia maquina arcade a casa.
Un de cada deu lectors masculins d’aquest bloc és daltonià. Deixeu-me que us expliqui, per casualitats de la vida, he topat de ple en un tema desconegut però molt present en la nostra societat, es tracta de la confusió visual dels colors, anomenada DALTONISME. No es tracta d’una malaltia, sinó una disfunció ocular que causa confusió en certs colors i diferents graus i que afecta a quasi el 10% de la població masculina i a un percentatge molt inferior en la femenina. Aquestes dades no poden deixar indiferent a ningú, això significa milions de persones a tot el món que no veuen o confonen determinats colors i que d’una manera o altra afecta a les seves vides, però el curiós del cas es que la majoria d’homes daltonians ho desconeixen o bé ho dissimulen, ja sigui per por a fer el ridícul, o ser tractat d’inferior o el que sigui. Aquesta confusió pot comportar greus mals entesos en el cas dels nens, ja que en l’educació primària s’acostumen a fer tot tipus d’exercicis on s’utilitzen connexions entre colors i codis, un nen daltonià pot tenir dificultats alhora de realitzar aquests exercicis i un educador no informat pot veure una possible dis-capacitació quan en realitat es tracta d’una simple confusió de colors. Fins hi tot es pot donar el cas de que el nen sigui separat en educació especial i això afecti a la seva vida quan no hauria de ser així. Segons l’estudiosa del tema numero u mundial, l’Odeda Rosenthal, (nascuda a Jerusalem fa 71 anys) molts nens amb daltonisme veuen desviats els seus estudis cap a altres carreres més de tipus tècnic a causa d’això. En podem trobar molts entre els arquitectes, físics, dentistes, matemàtics i un llarg etcètera. En el cas de les dones, tot i que si que ni ha que ho tenen, la majoria només són portadores del daltonisme al seus cromosomes, ja que està demostrat que es tracta d’una disfunció hereditària, per tant, si un home és daltonià i té una filla, molt probablement no serà daltònica però si aquesta té un fill, tindrà un 50% de possibilitats de que ho sigui.
John Dalton
El descobridor i l’origen de la paraula recau en el físic i químic anglès John Dalton que ja en el segle XVIII va desenvolupar la teoria atòmica i va introduïr les bases del la taula dels elements, resulta que en John era daltonià i no va poder ser el gran químic que ell somiava ja que no podia distingir bé entre els diferents productes i reaccions químiques. Ell va ser el primer en definir la disfunció que més tard es va batejar amb el seu nom a tota Europa, però anys més tard els anglesos la van rebutjar per que la consideraven un insult que una ‘malaltia’ portés el nom d’un dels seus il.lustres, i alhora precursor de la revolució industrial i li van posar el nom de ‘color blindness‘ tal i com es coneix encara avui en dia en el món anglosaxó. Aquesta definició aporta encara més confusió al tema, color blind traduït literalment vol dir cec al color, així doncs als EE.UU o Anglaterra molta gent considera un daltonià només té visió en blanc i negre! Ep!, no confondre amb l’acromatopsia, una disfunció molt rara que es dona en molts pocs casos en el que realment l’individu només hi veu en blanc i negre.
Colors
La majoria de daltonics confonen el vermell i el verd, o senzillament no els veuen, potser veuen un mena de marró. Hi ha d’altres caos menys comuns, com ara confondre el color verd amb el blanc, o el groc amb el blanc.
Per detectar si una persona es daltònica només cal que faci un simple test de color, com que el que hi ha a dalt de tot de l’article, el famós test d’ISHIHARA el seu rau en una físic japonès que va inventar aquest test i que avui en dia encara, utilitzant tots els oculistes per descobrir si un es daltonià o no. És molt simple dins d’aquestes rodones hi ha un número o una lletra camuflada en diferents tonalitats de colors, un daltonià és incapaç de distingir res, senzillament veu punts de color.
Companys/es,
Avui neix un nou bloc, un granet de sorra a la platja infinita d’Internet, un espai d’opinió personal, de comentaris i articles, un bloc per parlar de tecnologia, d’Internet, del país i d’altres coses més o menys interessants.
Ja feia temps que em voltava pel cap la idea de fer un bloc, estic força relacionat amb el món de la xarxa i ordinadors, personalment penso que el fenomen ‘BLOC’ està revolucionant moltissim el món d’Internet, i ja s’ha convertit en un espai de consulta i opinió necessari.
Jo intento digerir la sobredosi d’informació i constantment estic cercant quelcom a la xarxa. De fet no és el primer bloc que faig, ja que si ens remuntem al 1997, llavors ja en vaig fer un, sí, el famós DAVE’s TOP10 GAMES & UTILITIES que encara si feu un ‘google’ trobareu algun enllaç perdut que apuntava a la meva pàgina dedicada a seleccionar setmanalment els millors jocs i utilitats per MAC. Ja fa quasi 10 anys d’aquella aventura, que lògicament en aquell temps, quasi en els inicis d’Internet, no s’anomenava ‘bloc’ sinó una simple pàgina personal.
Permeteu-me doncs prendre-m’ho com un petit homenatge al ‘bloc’ que ja vaig iniciar fa quasi 10 anys i posar-me al dia amb l’inici d’aquest nou espai que en la mesura de temps disponible i voluntat hi aniré escrivint periòdicament.
No cal dir que compto amb els vostres comentaris, suggeriments i aportacions que sempre seran benvingudes.
Entries (RSS)