El Marroc és el país africà que tenim més aprop, la porta entre occident i orient, un país amb una varietat geogràfica immensa i amb una població extremadament hospitalària. El Marroc és pobre sí, però també és una gran destí turístic, i jo que he tingut la sort de visitar-lo en 4 ocasions en un interval d’uns 25 anys i recentment he vist com està evolucionant cap a un desenvolupament creixent .Però a la vegada és un gran desconegut per la majoria de la nostra població, que en molts casos pensa en a la pobresa, la brutícia o en altres casos pitjors, en prejudicis relacionats amb el fenomen de la immigració. També fins hi tot en prejudicis sobre la religió musulmana o color de la pell. Tot plegat demostra una falta de maduresa cultural i sobretot quina idea tan equivocada ronda per l’imaginari col·lectiu.
El Marroc doncs, per mi, és una oportunitat, l’oportunitat de tenir una experiència única molt aprop nostre, de sentir olors noves, de veure colors nous, de tastar gustos nous,, en definitiva d’estimular tots els nostres sentits, i sempre, amb un somriure als llavis. I he dit oportunitat, perquè res és per sempre. En aquest món globalitzat en el que vivim, tot avança massa ràpid, el capitalisme s’expandeix, i el Marroc, com no, no n’és una excepció, el turisme organitzat i massiu, la ma d’obra barata i últimament les grans inversions urbanístiques estan transformant un terreny que ha restat sense gaires canvis durant milers d’anys. Per tant, encara hi som a temps, de poder veure amb els nostres ulls i trepitjar una cultura autèntica i real, de tenir contacte amb la seva gent, homes, dones i sobretot nens que sempre t’obren les mans i el cor siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis. Una població que sobretot en ambients rurals encara no està contaminada dels mals d’occident, com el consumisme, l’egoisme, o l’individualisme, sinó que viuen a les seves cases en petits pobles en harmonia en un terreny molt àrid i calorós però contents i tranquils. Ja sabem que gaudeixen de grans recursos, però tampoc els falta massa cosa.

El problema de la immigració

En aquesta situació tan geogràfica com de falta de recursos, no hi ha gaires oportunitats per als marroquins i en general a tots les pobles d’Àfrica. Per tant molts joves, emmirallats per les oportunitats del món capitalista d’occident decideixen emprendre un viatge molt car, perillós i arriscat per intentar arribar a un fals paradís on pensen que els esperen un munt de diners. Alguns ho aconsegueixen, i després de treballar durant 2 o 3 anys en algun país europeu, tornen de vacances al poble amb un cotxe de marca i amb roba de marca i amb tota classe de regals, ben ve com si haguessin anat a fer les ameriques i en tornessin milionaris, però això tan sols es una façana, en la majoria de casos, molts d’aquests africans estant en situació d’inferioritat en fabriques o en feines molt dures que els ‘blancs’ d’occident ja no volen fer, sempre amb sous inferiors, i per no parlar de les condicions de l’habitatge. Tot i així estan contents ja que el sou que reben en Euros, un cop traduït a Dirhams o a una moneda equivalent, resulten molts diners al seu país d’origen. Un altre problema afegit és l’occidentalització dels immigrants, que ja no vesteixen de la forma tradicional i adopten altres hàbits com l’afany de guanyar diners, l’ostentació etc. Tot això deixa meravellats els nens i nenes de les noves generacions que veuen com herois triomfadors a tots aquests compatriotes a la diàspora, llavors això produeix un efecte en cadena el qual és molt difícil de parar.

Els que decideixen quedar-se, poden guanyar-se la vida amb el turisme i tots els seus derivats, el petit comerç i sobretot l’agricultura i la ramaderia. La gent en general està tranquil·la, no hi ha pressa ningú té estrès, es respira una gran activitat a carrers i places, i els pobles petits viuen al voltant de les carreteres.

El Marroc, viu doncs en un constant creixement però també alhora amb grans contradiccions, el fenomen de la immigració, la religió, l’omnipresència de mesquites, la convivència de diferents tribus i ètnies, l’alliberament de la dona, i per ultim l’obsessió pel Futbol Club Barcelona, aquest darrer, es bastant recent i és mereix tot un capítol perquè no té pèrdua.

Aquesta és doncs una petita introducció a un gran país, mica en mica anirem descobrint les meravelles i els contrastos del Marroc.