Avui dia queden poques coses autèntiques, poca gent autèntica. M’atreveixo a repetir la frase pessimista ‘Està tot fatal’ emblema utilitzat pel moviment okupa en una de les seves últimes campanyes, i és que no els falta raó; ho tenim negre, la nostra societat avança ferotge pel riu ample del capitalisme, de bracet d’una pseudo-democràcia, que sosté el sistema, cada cop més individualista, tot plegat en un món globalitzat. A més, és trist veure, com el jovent va perdent els referents culturals, i es va menjant tot el massmedia que li fiquen al davant. Però per sort, de tant en tant te n’adones que encara hi ha esperança, encara hi ha gent que creu en que aquest món es pot canviar. Només cal anar amb els ulls ben oberts i observar tot el que ens envolta. Entremig d’aquesta grisor quotidiana, a vegades, si volem amb els ulls oberts, podem veure de lluny una flor de primavera, sembla un clavell…, un clavell morenet, eixerit, que creix amb força.
Recentment, he tingut la sort i el plaer de descobrir un nou grup musical, de fet, molt més que un grup, una colla de gent, tan senzilla com alhora especial, La TROBA KUNG-FÚ aka la nova gamberrada d’en Joan Garriga (Dusm) el minyó entremaliat i inquiet de la Garriga (Vallès Oriental) torna a la càrrega després d’uns anys apartat dels escenaris, acompanyat de bons músics, que, amb molta força i il·lusió han conreat el seu 1er disc, ‘Clavell Morenet’. (K- Industria)
La força de la rumba catalana
Intento fugir d’etiquetes, però els de la Troba, crec que tenen el seu so propi, ells reivindiquen la xaranga, la berbena, la seva música parteix de la base de la rumba catalana (RUMBA meets DUB), però aquesta, l’han introduït en un morter i l’han picat juntament amb Cúmbia, Guaguancó, Sarao i Olivada, Blues, Vallenato, i estils més contemporanis com el Reggae i Dub. Ho han remenat, ben remenat i, n’ha sortit el millor allioli musical que puguem assaborir i gaudir, unes melodies que indubtablement, faran ballar els més plantats.
Una colla de bandolers
Al mig de l’escenari tenim el so inconfusible de l’acordió diatònic d’en Joan, que duu subjectat a les espatlles i, amb ell, va tocant acords que enganxen a petits i grans. Destaca la super característica fonia aguda d’en Joan, que ràpidament l’identifiquen com a marca de la casa. Al costat, la seva mà dreta, mou la mà a cop de ventilador, en Muchacho (Saborrr!), l’incansable i jove gitano guapo d’Hostafrancs, rasca i pica la seva guitarra, canta sense parar i, no pot ocultar el seu somriure, quan veu una paieta guapa ballant entre el públic acalorat. Una mica més enllà i assegut en un petit tamboret hi trobem uns altres dits prodigiosos, en Muñeco (Ampa, Maca i mil més) camaleònic originari de Camagüey, toca el CASIONTONE 
amb amb tocs llatins i cors de veu al més pur estil cubà. Tot just darrere seu, hi ha una l’única noia de la troup, la FLOR, (Barxi) és percussionista, pica, balla , salta! repica el bongó, la Derbooka, i les congues, bàsica i energètica, la Flor es coordina amb el benjamí Pep Terricabres (Gerrr), que remou les seves grenyes a cop d’stick a la bateria. Tot fent la volta cap a l’esquerra tenim en Marià Roc (xarop) el baixista, que ens fa vibrar molt i força, en els moments més DUB. Finalment el músic clau, que es allí però tu no el veus, Mr. Toti Arimany innaDUBstyle!, tècnic so, amb cara de fumat, però és un crac als faders, fica efectes a tort i a dret, i va modulant el so de la Troba. No es pot oblidar el suport logístic, d’en Marc Santpere (on the road) i els Fournis Jordi & Oriol, entre altres col·laboradors.
Tot aquest combo ha pujat a la loco&motora (més ràpida que l’AVE) i viatja a tota màquina , fent parada, per tots i cadascun dels pobles de Catalunya i del més enllà, han trepitjat terres llunyanes, com les de França, Itàlia, Alemanya, i Holanda, i això que només tenen un any de vida i el seu 1r disc tot just ha sortit del forn.
Orígens 99.9%
En Joan Garriga, amant de la terra i de la vida de pagès, ha estat conreant oliveres i vinyes aquests últims anys, no obstant això, no ha despenjat per res el seu Excelsior, ni molt menys ha deixat de fer bullir el cap. S’ha enlairat com un pardal i ha anat configurant un nou projecte per els temps que corren. Els orígens del nom els trobem en dos significants bàsics: un, els trobadors, símbol inequívoc i històric dels poetes occitans que van recórrer mitja Europa pels vols del segle XII i, en la llengua d’Oc, contaven cançons i llegendes per allà on passaven . La 2a part, el KUNG-FÚ (paraula xinesa) rau en l’assoliment d’una habilitat o virtut gràcies a la constància, en aquest cas, ens ho demostren amb el treball de grup.La banda, va marcar-se un ritme per enregistrar totes les cançons. Durant aquest procés, cada 15 dies anaven penjant una cançó nova al seu web.
Cançoner rumbatrònic
Després de regalar per la cara, la pràctica totalitat de les cançons a la seua web, la Troba va traure al mercat el 1er disc “Clavell Morenet” en format de CD amb 13 cançons + un llibret de 98 pàgines!. Un disc que ha estat enregistrat a l’estudi FOURNI, (Antiga fàbrica d’aigua de la Garriga) masteritzat a Londra i editat per K-Industria.
Jo destacaria com a hits principals: ‘La cançó del lladre’ (Quan jo era petitet…) molt rumbera i d’orígen tradicional catalana, i ‘Volant’ amb un estil més reggae-dub amb una tornada que enganxa a tothom com la sardina i la marihuana.
El CD conté un total de 13 cançons, totes elles escrites i composades per en Joan, la majoria són molt ballables, hi trobem: Cumbies, Blues, Reggaes, Son i molta, molta Rumba. Són especialment boniques les més lentes com ‘Endevinalla’ , ‘Shame Blues’ o ‘Stop Blood’ que contenen un discurs meditat però molt poètic, ens parlen de l’amor, però també de la crua realitat que ens envolta, racisme, especulació, problemes amb la immigració, les guerres etc. En definitiva, d’alegries i penes que ens conviden a reflexionar i almenys, prendre una mica de consciència.
L’altre aspecte a destacar, és el bilingüisme, vull dir, multilingüisme amb què es prenen la vida els de la Troba, la majoria de les cançons són cantades en català, però també n’hi ha en anglès, francès, espanyol i perquè no, en xinès.
Estic segur que aquesta formula donarà els seus fruits, i generarà somriures, des-acomplexats i sense prejudicis, més enllà del nostre país.
Joan Amades in DUB
Un altre valor afegit a la banda i molt digne de menció, és DUB-BUTLLETÍ, en format de diari de paper (a l’antiga), és tota una declaració d’intencions, i un amalgama de dades creuades, entre detalls i pistes de cada cançó, d’informació didàctica sobre referents i estils musicals, fotografies del grup i textos d’homenatge als grans mestres de la Rumba. Tot plegat amb una mescla d’idiomes i amb el típic bon sentit de l’humor. El very first DUB-BUTLLETÍ es una no és més que una introducció del que vindrà més tard, el booklet inclòs amb el CD.
El llibret és un exemple de com haurien de ser els CDs, la música vestida de contingut i cultura. Una vegada més i seguint l’estil, ens trobem davant un calendari de pagès DUB. Aquest manual de l’usuari (com ells anomenen), és ple de referents a tenir en compte, ens introdueix en forma de butxaca, al petit gran univers que envolta la TROBA, i on capítol a capítol, de forma divertida i multi-lingüística s’hi expliquen tota classe de tradicions, efemèrides, detalls dels components, i de retruc, tècniques musicals de cada instrument. El treball es completa amb unes magnífiques i distorsionades fotos d’en Jep Brengaret.
Aquest llibret és com un fascicle actualitzat del mític Costumari Català (Joan Amades) i ajuda a comprendre una mica més, com en Joan, s’ha anat alimentant dels referents i influències al voltant de la cultura popular o de les festes més tradicionals i especials com Sant Joan.
Quien YOUTUBE reTUBE
Una cosa sí, que cal dir dels trobadors Kung-fú, és que han sabut usar les eines modernes que ens ofereix avui dia Internet. Aquest gran instrument que sona i es comunica globalment, com les balenes ho fan sota el mar, MP3 i YOUTUBE, les armes, latrobakungfu.net el gran altaveu. Un nou mar de distribució digital on els trobadors són surfistes de la xarxa. (surfing… surfing!) De fet, ells, es guanyen la vida amb els concerts.
El seu web està llaurat en 3 camps , el web, centre de dades, conglomerat d’info, enllaços i la llista dels pròxims bolos, el microfilm, on seguint la línia marcada, cada 20 dies es comprometen a penjar un videoclip d’una cançó, i finalment el WOK, the very first DUB butlletí musical, el seu propi diari, que a ritme constant els de la troba s’han trencat el coll per publicar a la web un tema en .mp3 cada 15 dies i, els fans hem pogut degustar un plat nou i gustós cada quinzena.
Arriquitang! Arriquitang tang tang!
La Troba inventa i re-inventa, mescla i re-mescla, la Rumba puja amunt i amunt i els seus concerts s’omplen de rialles i palmes.
Jo he pogut seguir algun dels seus directes. Els musics capitanejats pel pirata Joan, neden com peixos dins l’aigua i donen el màxim de sí damunt l’escenari, un so potent amb cançons que s’allarguen i reverberen a mans d’en TOTI (perillo-tècnic de so) encomana la balleruca a tohom de la forma més sana.
A més de tocar els seus temes, també podrem escoltar un especial homenatge+improvització dels clàssics de la rumba d’en Peret i altres, amb una picada d’ull a Radio Futura (al final de la Rambla…) un reggae-dub special edition del clàssic ‘Appartheid is Nazism’ d’Alpha Blondy, i finalment una potentíssima intro del mític ‘Eye of the Tiger’ de Survivor (Troba version).
Als concerts l’alegria s’encomana i en Joan no amaga el seu somriure còmplice, lo Muchacho rasca i pica i en Muñeco canta i balla, les cançons flueixen i la improvització impera, la loco&motora no para i la rumba-cumbia explota. El seu gran secret, la ma estesa, el contacte amb la gent, amb el públic, (com més a prop millor).
Cada concert és diferent, inesperat i la complicitat dels músics es pot palpar. També he assistit en algun concert a Barcelona, un públic cosmopolita, balla sense parar, tot i no saber la lletra de cap cançó. La Troba kung-fú encomana la febre rumbera a tothom i, no importa la llengua de les seves poesies i metàfores, sinó la multi-culturitat autèntica i el llenguatge universal de la música, la humilitat i el cor obert de la família Troba, heus ací la clau del seu èxit. Amunt Joan! amunt!
Olivada universal
Endarrere queden vells mites del Rock Català, per sort la nova formada de joves creadors està molt per sobre d’etiquetes i clixés, en Joan, gat vell, ja va fer de les seves amb Dusminguet, va suar i gaudir l’èxit, però l’experiència i la saviesa, et duen a la recerca dels orígens i referents clàssics i et condueixen a prop de casa. Les cançons que cantaven els nostres padrins al camp, durant la collita, la verema, les festes, tradicions centenàries del nostre país, petit en mida, però gran en història i ric en cultura. La nostra llengua, oberta al món, però tants cops silenciada. La força de la Troba ens demostra que es pot fer música sense prejudicis, ni lingüístics, ni de res; composant lletres i melodies, observant amb els sis sentits, el que ens envolta, expressant lliurement els sentiments, des d’una dimensió humana. Avui, el català es fa sentir a tota Europa, a través de la Troba Kung-fú i de la forma més natural, tal i com van fer els antics trobadors occitans a l’edat mitjana, ara fa 700 anys. El mitjà canvia, però la flama es manté viva.
Gràcies, de tot cor, Troba.
Dave.
Tàrrega, juny 2007
+info a:
http://www.latrobakungfu.net
vídeos i entrevistes:
Entries (RSS)