Fa uns mesos, a través d’unes amigues, vaig descobrir un nou joc de taula, es tracta del JUNGLE SPEED.

Que cony és el JUNGLE SPEED???!!?!? doncs és un simple (bé no tant simple) joc de cartes d’origen francès, similar a l’UNO, però francament, bastant més divertit, i on guanya el qui es queda sense cartes.

Com funciona?

El joc consta de 80 cartes, quadrades amb simbols molt similars, de formes i colors, però he dit, molt similars, ja que si ens hi fixem bé, trobarem petites diferències que són la gràcia del joc. També inclou la peça clau, un totem de fusta, que duu gravat del logotip de JUNGLE SPEED al cap d’amunt.

Com s’hi juga?

Hi poden jungar de 2 a 17 jugadors, es repartixen les cartes a parts iguals, es col.loca el totem al mig. (Recomano una taula rodona). Comença un jugadador tirant una carta (cal jugar només amb una ma…!) el següent jugador per ordre, tira una altra carta, en el moment que dues cartes coincideixen en la forma, el primer jugador que atrapi el totem, guanya i el que perd, es queda totes les cartes que hi ha al damunt de la taula. Cal aclarir, que  el desafiament sempre és entre els dos jugadors que han tret la mateixa carta. A més per afegir complicació i diversió hi ha unes cartes especials que fan variar el tipus de desafiaments, com per exemple , jugar a color en comptes de forma, o tots a pel totem etc.

Us recomano especialment aquest joc, tan per petits com per grans i per tota la familia,,, els sobretaules ja no tornaran a ser el mateix amb el JUNGLE SPEED!

Heus ací una partida a vista de làmpara (vigileu amb els GINTÒNICs…!)

Eiiiiii! us pensàveu que us havíeu deslliurat de mi, doncs no,,,!
He estat enfeinat??? sí! ja veus quina novetat, he estat de vacances? sí, quina sort! però ja hi tornem a ser, tornem a treballar, torna la dura realitat, llevar-se d’hora al matí, arribar tard a casa al vespre, rutina, fred,,, aaarrrrggg! quina mandra… sort que aquest maleït món consumista en el que vivim disposem d’eines per fer-nos passar el temps una mica més alegrement…

I ho dic perquè m’ha caigut a les mans una nova joguina, sííí!!!

Es tracta, d’un petit ordinador portàtil, sí! un Netbook, sí un ASUS, sí un ASUS EEEPC 901 de 8′9″

Després de mirar i remirar per Internet, revistes i altres mitjans, m’he decidit per adquirir l’ASUS que al meu parer és superior a molts altres competidors, com ara el HP, l’ASPIRE d’ACER, l’MSI, el DELL mini i un llarg etc de la nova fornada de miniordinadors que estan tant de moda últimament….

Perquè?

Doncs per una senzilla relació qualitat preu:

- 1kilo de pes, (i és molt petitó…)

- Processador INTEL ATOM 1,6Ghz

- 1GB RAM 20GB disc dur SSD!

- 8h de bateria

- 3USB 1 VGA 1 SD 1ETHERNET

- 8,9″ de pantalla 1024×600 pix

- Sistema operatiu LINUX

- Webcam d1.3mgpix

- WIFI & BLUETOOTH

- és molt mono!!!!!! (de color blanc)

Doncs tot això per un preu aproximat de 300eu, no està gens malament, tot i que per una mica més tenim al mercat ordinadors portàtils estàndards de 15″ DVD-R bla, bla bla…

L’únic petit defecte es el teclat, què és un pel petit, sobretot si tenim unes manotes.

Bé, avui com a primícia, he fet un vídeo del tipus ‘unbox’ obrint la caixa de l’ASUS EEEPC901.

Ja us aniré explicant la meva primera experiència en un ordinador no MAC.

Companys, perdonoeu, ja torno a ser aquí.

He estat un parell de mesos llargs sense poder escriure al bloc, sobretot perquè tenia molta feina i pràcticament sense temps lliure.

Estic molt content amb el meu iphone perquè ja parla 100% en català. Sí, els que que disposeu d’un iphone, el podeu traduir ràpidament gràcies als companys d’Iphone en Català‘ i el petit programari iCatalanizer 0.3.

En aquesta pàgina trobareu els trucs necessaris per traduir totalment el vostre iphone.

http://www.iphonecatala.blogspot.com/

Crec que ja són més de 1400 els perifèrics i accessoris per al mític ipod, però aquest supera, de moment, el freakisme de molts accessoris pel reproductor més desitjat. Es tracta de l’iCarta, un suport per rotlles de paper de vàter amb dock per poder escoltar la música de l’ipod amplificada via 4 petits altaveus, a més de recarregar el teu ipod i sobretot el més important, subjectar el rotlle de paper. Com sempre la tecnologia ens fa més agradable la pressió que suposa ‘fer figures de fang’. Fins on arribarem amb el fenomen ipod…?